FCPP Federació Catalana de Pitch and Putt

OPEN INTERNACIONAL SÈNIORS D’ITÀLIA

Els dies 9 10 i 11 d’abril es va jugar l’Open Internacional Sèniors d’Itàlia

amb una reduïda participació de sèniors de Catalunya.

Ho va organitzar la Federació Italiana de Pitch & Putt i es va celebrar a

Chia, el primer camp de Pitch and Putt de l’illa de Sardenya.

L’organització va recalcar que aquest era l’embrió dels propers Campionats

d’Europa de Sèniors que es volen celebrar anualment.

Era una manifestació  de la que n’havíem parlat molt els sèniors i que

s’estava preparant per part nostra des del mes de novembre. Volíem assistir-hi de forma massiva aprofitant els dies de Pasqua per fer també una mica de turisme però la manca d’informació per part de la Federació Italiana de P&P i  els rumors de suspensió que ens arribaven de tant en tant, van fer que desistíssim d’anar-hi col·lectivament. Malgrat això, hi va haver un petit grup que estava decidit a participar-hi, així que es va muntar la sortida a darrera hora i a corre cuita.

Afortunadament, tot va sortir bé, tant la part turística en la que vàrem

visitar la ciutat de l’Alguer que a banda de tenir un centre històric molt

interessant, per nosaltres, els catalans, és emotiu perquè allí encara s’hi

parla l’alguerès, una forma de català que es va implantar el 1323 amb el

desembarcament dels catalans sota el regnat de Jaume II i que es va mantenir en els documents oficials fins el segle XVIII.

La Costa Esmaragda, que ocupa el nord/nord-est de l’illa, ens va cridar

l’atenció per la seva bellesa natural, semblant en alguns indrets a la Costa

Brava i per la bona conservació que estan fent del territori on els edificis

estan integrats en el paisatge.

Al sud, a uns 300 Km  de Costa Esmaragda, es troba Càller (Cagliari), la

capital i a la punta sud de l’illa hi ha el complex anomenat Chia, dominat

pels bungalows de l’hotel Meridien, pel camp de Pitch and Putt que es el

primer de l’illa amb forats entre 45 i 90 metres i on aviat es farà un camp

de golf que voreja una llacuna natural. Tot això al costat d’unes gran platges pràcticament verges.

Pel que fa al desenvolupament del torneig, es va fer sense incidències. Va

estar ben organitzat, els àrbitres molt atents i el camp va ser preparat a

consciència per l’ocasió.

El divendres dia 8, que es va dedicar tot el dia a entrenaments, teníem els

greens lents amb una herba massa alta. De fet, es feia difícil concentrar-se

ja que les màquines treballaven constantment per tot arreu però el dia de

concurs estava tot bé.

A pesar de tots els dubtes que he mencionat, hi van participar 50 jugadors

(dels quals, 16 eren senyores) i representaven a Itàlia, França, Holanda,

Suïssa, Anglaterra, San Marino i Catalunya. La bandera de Catalunya va onejar, junt amb les dels altres països durant tot el Campionat.

La representació mes nombrosa era, naturalment, Itàlia, amb 22 jugadors que incluía els de Sardenya. Els catalans érem 6 jugadors.

Es van jugar un total de 72 forats (36 el dissabte i  36 el diumenge)

Només estaven permesos dos pals i el putter

El campionat, naturalment,  era Scratch i hi havia també premi pel primer i

segon majors de 60 anys i primer i segon de senyores. (Els tres primers

classificats italians també van tenir un trofeu).

Les classificacions  son aquestes:

OPEN INTERNACIONAL D’ITÀLIA

CLASSIFICACIÓ GENERAL SCRATCH

1er Jean-Claude Richard                     França             217 Campió

2n. PILAR MONTERO                      Catalunya         221 Subcampiona

3er Christian Auziere                           França             234

4rt JOSEP Mª ESCOLÀ                    Catalunya         236

5è Piermario della Torre                      Itàlia                241

6è Dino Zorzetto                                 Itàlia                244

Supersèniors (majors de 60 anys)   

1er. JOSEP Mª ESCOLÀ                   Catalunya         236     

2on Bruno Zappa                                Suïssa              244

Ladies

1ª.  Roelie Luning                                França             272

2a. Michele Hudson                            França             285

Amb la perspectiva que ens dona el temps ens anem donant compte de les

altíssimes fites assolides pels nostres jugadors, impensables abans de

començar ja que , potser degut a l’ambient relaxat i festiu dintre del grup,

no semblava que estiguéssim en el millor estat anímic per afrontar un

torneig d’aquesta categoria  però, un cop al camp, ni per la Pilar Montero

ni pel Josep Mª Escolà (que eren els dos únics que tenien possibilitats

degut al seu handicap al voltant de zero ) no hi cap altra cosa que guanyar!

Varen treure tota la tècnica que porten dins i van donar  una lliçó de com

es lluita. Magnífica la actuació de la Pilar Montero que va mantenir en tot moment un alt nivell i, sobre tot, una gran regularitat (55, 55,56 i 55), es va

col·locar fins i tot líder a manca de 9 forats i només en l’últim tram, per

cert sota una pluja persistent, en Jean Claude Richard (que durant una bona

estona s’ho veia perdut), li va poder arrabassar 2 cops. El seu subcampionat

té molt de mèrit.

En Josep Mª Escolà (59, 63, 58, 56 ) que estava molt il·lusionat per fer un

bon resultat, va tenir una “escapada” a la tarda del primer dia en  dos

forats i amb una volta de 63, va perdre moltes opcions al títol però es

encomiable com va lluitar en les dues voltes del diumenge. Va sortir

pletòric de moral millorant el seu rendiment i acabant amb una bona volta de 56 a pesar de la pluja.

Va tenir el seu premi doncs, a banda de classificar-se quart a la general

scratch, es va fer amb tot mereixement amb el primer premi dels supersèniors (majors de 60 anys).

La resta érem jugadors amb handicaps 7, 8, 9 i 11, i vàrem complir els

nostres handicaps, classificant-nos dignament entre els 30 primers.

En resum: guardarem un bon record d’aquesta participació i l’any que ve

esperem poder reunir un grup més nombrós.

Barcelona, 15 d’abril del 2004

Francesc Solé

ACPP

Delegat de Sèniors